acciocomunitaria.jpg

ACCIÓ COMUNITÀRIA

De què parlem?

L’activitat de la gent organitzada és molt necessària, diríem que imprescindible: però cal articular canals de relació amb altres persones que per les seves característiques individuals, culturals o socials tenen més dificultats per sentir-se part de la “comunitat” on viuen. Ens calen comunitats estructurades amb capacitat de construir projectes compartits que elaborin propostes de millora de la qualitat de vida i de defensa i respecte pels drets.


L’activitat associativa no es pot limitar als seus socis, tot lamentant quan costa que la gent vingui , cal dissenyar plans d’actuació que facilitin la trobada i la relació amb la més àmplia i variada pluralitat de persones que avui compartim l’espai dels nostres barris i ciutats per construir projectes col·lectius de manera col·lectiva.


Hem de conèixer com arribar a altres sectors de població dels nostres barris, com construir projectes compartits i com facilitar l’empoderament dels nostres veïns i veïnes.

 

"El paper dels equipaments en l'acció comunitària". Ponent: Lucas Martínez / Presenta: Pep Martí (Col3laborador expert de Trama/CONFAVC)

Lucas Martínez, en aquesta càpsula de Trama ens parlarà del rol dels equipaments en uns barris percebuts com a ecosistemes vius i dinàmics i ens donarà algunes claus per a construir estratègies per a incorporar aquests equipaments en el treball comunitari de les entitats veïnals.


Cal destacar que en Lucas té una llarga experiència en la gestió d’equipaments i serveis municipals. És Llicenciat en Ciències de l’ Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Polítiques culturals per la Universitat de Barcelona.


Actualment exerceix com a director de Serveis a les Persones i al Territori al Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona. Paral·lelament també és professor associat del Departament de Teories de l’Educació i Pedagogia Social de la Universitat Autònoma.

 

"El paper dels cossos policial en la  seguretat". Ponent: Lucía Morale/ Presenta: Fernando Pindado (Director de Trama/CONFAVC)

Lucía Morale és advocada i màster en criminalística, i s'ha especialitzat en el disseny i implementació de polítiques públiques seguretat.


A Argentina ha treballat en els processos judicials que investiguen les violacions de drets humans comeses durant la dictadura militar i posteriorment al Ministeri de Seguretat de la Nació.


A Barcelona ha estat directora de Centre de Drets Humans Iridia, membre de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i assessora en l'àrea de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona on va liderar la implementació de la policia de barri i de polítiques d'igualtat en els cossos de seguretat.


Participa en diferents projectes internacionals i és cofundadora de la Xarxa Internacional per a la Innovació en Seguretat, RISE.


En aquesta segona càpsula que ha fet per a #TRAMA ens planteja quin hauria de ser el paper dels cossos policials en la seguretat ciutadana.

 

"Conceptes bàsics entorn la seguretat". Ponent: Lucía Morale/ Presenta: Fernando Pindado (Director de Trama/CONFAVC)

Lucía Morale és advocada i màster en criminalística, i s'ha especialitzat en el disseny i implementació de polítiques públiques seguretat.


A Argentina ha treballat en els processos judicials que investiguen les violacions de drets humans comeses durant la dictadura militar i posteriorment al Ministeri de Seguretat de la Nació.


A Barcelona ha estat directora de Centre de Drets Humans Iridia, membre de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i assessora en l'àrea de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona on va liderar la implementació de la policia de barri i de polítiques d'igualtat en els cossos de seguretat.


Participa en diferents projectes internacionals i és cofundadora de la Xarxa Internacional per a la Innovació en Seguretat, RISE.


En aquesta primera càpsula que ha fet per a #TRAMA ens explica el concepte de seguretat com una cosa que va més enllà de la intervenció policial, alguna cosa en el què les persones i les associacions podem intervenir per millorar-la.


Cal advertir que hi haurà més càpsules sobre això perquè ens interessa situar bé aquest concepte de seguretat per articular millor l'acció de les nostres associacions en aquesta matèria.

 

Ponent: Ernesto Morales/ Presenta: Omaira Beltrán (Junta CONFAVC)

L’Ernesto Morales és Doctor en Sociologia i director de l'Escola de l'IGOP de la Universitat Autònoma de Barcelona. També coordina el Màster "Polítiques socials i acció comunitària" amb Diferents Universitats catalans, a més de ser ponent en diferents cursos i conferències i autor de nombroses publicacions.


En aquesta càpsula l’Ernesto ens recorda els tres eixos de la intencionalitat que hauria de tenir tota acció comunitària: enfortiment, inclusivitat i millora de les condicions de vida. I ens proposa parlar de la importància de les estratègies relacionals per guanyar eficàcia. Se centra en l'empoderament i, partint de la psicologia social assenyala tres tipus: individual, grupal i comunitari o polític.


Cal esmentar que l'estratègia relacional de les nostres associacions ha de facilitar aquests tres nivells d'empoderament per a reforçar la nostra capacitat d'intervenció actual i futura.

 

Ponent: Antonio Alcántara/ Presenta: Pep Martí (Expert col·laborador de Trama/CONFAVC)

Antonio Alcántara és professor associat a la Universitat de Barcelona,i membre equip pedagògic Ateneu Popular Nou Barrris. També cal destacar que és activista a l’AV Can Sant Joan de Montcada i Reixac.


L’Antonio, en aquesta càpsula, ens parla de desigualtats als nostres barris i ens proposa estratègies per a afrontar-les. També destaca que hi ha molts murs que afavoreixen aquestes situacions de desigualtat: lloc d’origen, gènere, cognoms, carrer, barri que venen incrementades i accelerades per l’estat liberal que ha anat convertint els drets bàsics com habitatge, salut educació.. en mercaderies.


Segons l’Antonio la transformació d’aquestes desigualtats ha de sorgir del treball col·lectiu, de les associacions en general i les veïnals en particular. Es pregunta: qui ha de treballar aquesta transformació? I apunta que  ha de ser en les organitzacions socials des de lògiques cooperatives amb professionals, altre entitats , serveis públics i persones no organitzades Acaba reblant una de les frases del també expert: ’Ernesto Morales “sol no puc” però, també, “sol no vull”.

 

Ponent: Oscar Rebollo/ Presenta: Albert Torrents (Junta CONFAVC)

Oscar Rebollo és Doctor en Sociologia és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​i autor de diferents llibres sobre acció comunitària.


Cal destacar que  va ser l'impulsor del primer pla de Desenvolupament Comunitari a Barcelona el 1996 a Trinitat Nova.


En aquesta càpsula, Oscar Rebollo ens diu que acció comunitària és un projecte col·lectiu construït col·lectivament i afirma que una associació, per exemple, és un projecte comunitari perquè agrupa diferents persones i s'ha creat i es desenvolupa amb la implicació de diferents persones. Ara bé, ens adverteix que no tot projecte comunitari o no tota acció comunitària té la mateixa importància o significació: depèn de la intencionalitat que tingui.


Ens proposa una triple intencionalitat, que en les associacions veïnals coneixem molt bé perquè, podríem dir, són l'ànima del nostre naixement i la nostra activitat: 1. empoderar les persones perquè siguin subjectes actius de les solucions als problemes que ens afecten. 2. Millorar les condicions de vida. 3. Facilitar la inclusió, per evitar que ningú es quedi enrere per les seves característiques personals o socials.

 

Ponent: Jordi Via/ Presenta: Jordi Giró ( President de la CONFAVC)

Jordi Via Llop és una persona clau per entendre el paisatge actual del cooperativisme i l’economia social i solidària, a Catalunya i arreu.


Aquest llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, amb una formació complementària en Anàlisi de l’organització empresarial a ESADE, és expert en cooperativisme i economia social i solidària perquè ha picat molta pedra en el terreny pràctic també.


Ha estat fundador tant de cooperatives i grups cooperatius, com impulsor d’entitats i consells en administracions públiques, per a impulsar l’economia social i solidària en tots els nivells de la vida humana.


A més de ser agent actiu, també ha reflexionat entorn aquest món a partir de llibres com Economia solidària per a una Catalunya lliure, i Guia d’economia social i solidària per a l’administració local, La nueva generación de políticas públicas de fomento de la economia social en España.  i de l’ informe The Public Policy Fostering the Social and Solidarity Economy in Barcelona (amb altres autories.


En aquesta càpsula de Trama, Via ens planteja què és l’economia social i solidària, aspectes que la diferencien d’altres pràctiques econòmiques, i com des del moviment veïnal podem ser plataformes d’impuls per una economia que està al servei de les persones i les seves necessitats.