16339000352_828e490927_c.jpg

INCIDÈNCIA POLÍTICA DE LES ASSOCIACIONS

De què parlem?

Les associacions veïnals hem sabut, històricament, relacionar la lluita per millorar les condicions de vida als nostres barris amb els necessaris canvis en les polítiques institucionals per poder-ho aconseguir. De la lluita per la llibertat i contra la dictadura dels anys 70 a la necessària incidència en el procés d’elaboració de les polítiques que ens afecten. No podem deixar només en mans dels “polítics” l’elaboració de les polítiques. D’elles depèn que hagin recursos per resoldre els problemes que més ens afecten: l’ocupació, l’habitatge, la salut, el medi ambient, la cultura, l’educació... El nostre rol ha d’incorporar la reivindicació concreta i la política concreta que ha de fer possible la seva realització.

Necessitem eines que ens permetin desplegar aqueta incidència, canals de participació ciutadana, iniciatives ciutadanes per impulsar polítiques, mitjans de seguiment i control dels governs i institucions... Però també per cercar aliats i coordinar-nos amb altres associacions que puguin compartir objectius similars.

 

Ponent: Oriol Barba/ Presenta Omaira Beltrán (Junta CONFAVC)

Oriol Barba és llicenciat en economia i ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és Màster en polítiques globals per la London School of Economics. Ha estat promotor en nombroses iniciatives socials i comunitàries. És coautor, amb Anna Subirats del llibre "Gestió comunitària i transformació social. L'experiència de Barcelona" (La Verónica Cartonera, 2015).


En aquesta càpsula l’Oriol ens parla de la relació entre les associacions i les administracions públiques i comença dient que és un tema antic que s’ha tractat de treballar i millorar més des de l’àmbit associatiu que no l’administratiu, ja que es continua amb patrons molt rígids. Ens diu que tota associació té un impacte social en el seu entorn i, alhora, una incidència en el sistema institucional i la interacció associacions-administracions pot afectar aquests impactes. Senyala que hi ha dues forces que incideixen en aquesta relació: la institucionalitzadora i la marginalitzadora. Amb la primera, les associacions corren el risc de deixar-se “menjar” per les institucions. La segona, suposa que si no tens cap tipus de relació amb les administracions pots quedar fora de joc, a no ser que tinguis una gran capacitat d’incidència en el teu entorn i recursos propis que permetin un grau d’autonomia. I suposa un risc d’esdevenir una mena de club i perdre rellevància pública.

 

Ponent: Pep Martí/ Presenta: Zaida Palet (Junta CONFAVC)

Pep Martí, és sociòleg. Porta molts anys vinculat al moviment veïnal, ja sigui amb la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la (CONFAVC), o amb la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona. Per exemple, va ser Cofundador i primer director del Centre d’estudis i Recursos Veïnals de la CONFAVC  i Coordinador de les publicacions “El barri, espai de convivència” i “Moviment veïnal, reptes de futur” de la col·lecció Quaderns de Carrer de la FAVB.


També va ser membre de la Comissió impulsora del Codi ètic de les associacions de Barcelona. En aquesta càpsula en Pep ens planteja algunes reflexions respecte allò que han de contenir els estatuts d’una associació que vulgui aprofundir en democràcia interna i avançar en la transmissió de valors des d’una vertent d’ètica i bones pràctiques associatives.